Premsa: ARA- “Si volem educar, s’ha d’interpretar molt bé la música”

ARA- “Si volem educar, s’ha d’interpretar molt bé la música”

Xavier Cervantes

El primer que fan quan entren a l’Espai 5 de L’Auditori és treure’s les sabates. Són nens i pares que participen en el taller Sona Bach, una de les activitats del servei educatiu de L’Auditori. El taller, dirigit a famílies amb fills d’1 a 5 anys, és un complement al concert que se celebra demà a la sala Oriol Martorell. Els nens escolten, juguen i sobretot miren encuriosits. Potser en el futur seran espectadors dels concerts de l’OBC, però això no és el més important. “L’educació i la música tenen la capacitat de transformar les persones i el món”, diu Assumpció Malagarriga, directora del servei educatiu de L’Auditori, que en la temporada 2012-2013 va arribar a gairebé 138.000 persones.

La renovació del públic de la música clàssica és un desig que es repeteix des de fa anys arreu del món, i encara més en períodes de crisi. “Quan hi ha problemes sempre es busca els nens, perquè responen i porten pares als concerts. Però en el fons només solucionaran un problema sense crear un projecte”, explica Malagarriga. No és el cas de L’Auditori, que des de l’inici, primer amb la direcció de Josep Lloret i després amb la de Joan Oller, “va creure” en un bon servei educatiu. “Vam començar molt bé, i en Joan Oller li va donar una força molt gran”, recorda Malagarriga, que també manté la confiança de l’equip que dirigeix Joaquim Garrigosa.

Estimular i impactar

La directora del projecte L’Auditori Educa considera que “educar és acompanyar obrint finestres noves i impactant”. Amb aquesta premissa es construeixen els tallers i concerts familiars i escolars. És feina de base, els resultats de la qual sempre són a llarg termini. “Diuen que els abonats a les temporades de les orquestres són gent gran i que s’acabarà el públic. Però jo penso que no s’acabarà perquè sempre hi haurà nova gent gran -explica-. La vida té cicles que marquen els nostres hàbits culturals, i el que no podem pretendre és que un matrimoni de 35 anys amb dos fills es faci un abonament de l’orquestra”.

En aquesta recerca de públic sovint es busquen les raons de la desafecció dels adolescents que han tingut un contacte continuat amb la música clàssica. L’experiència permet a Malagarriga donar una explicació assenyada. Els adolescents escolten una música “molt rítmica, amb greus molt forts i molt volum”, i aquestes vibracions tan greus “van a la zona de la pelvis, on hi ha els òrgans sexuals”. “I trenquen amb les coses que abans els havien impactat de manera natural, per reafirmar-se, per ser ells mateixos. Però si abans hem fet bé la feina, jo crec que hi tornaran”, diu.

La ciència és una bona aliada de l’educació musical. “Als nadons els parlem amb una veu més aguda i més rítmica. Els científics diuen que els sons més aguts i ràpids estimulen unes zones molt importants en els primers anys de vida. De la mateixa manera, als nens molt petits els espanta la música forta. I els costa seguir la música lenta perquè la seva pulsació és més ràpida”, assegura. Tot això ho té present Malagarriga cada vegada que engega un projecte educatiu. I també estudis com el del pedagog portuguès Paulo Lameiro. En una investigació va calcular el temps d’atenció d’uns nadons, que sempre era més llarg quan la música la interpretaven músics professionals i experts, i menys si la tocaven estudiants. “Si volem educar, s’ha d’interpretar molt bé la música. Hem d’arribar als nens, i per tant hem de treballar amb músics molt bons, amb arranjaments molt bons i amb posades en escena molt bones”, diu Malagarriga.

La complicitat dels músics

Les famílies que aquest diumenge participaran en el concert Sona Bach escoltaran les composicions que va fer Llibert Fortuny a partir de melodies de Bach. “El concert el vam crear quan el fill del Llibert estava a punt de fer dos anys, així que va poder veure la seva reacció quan tocava”, diu Malagarriga.

Per enllestir el disseny d’un concert d’uns 50 minuts hi inverteixen un any i mig. “Creem un equip de treball amb un director musical, un director escènic-coreògraf, un pedagog i un il·lustrador. Ens anem reunint i cadascú hi aporta idees”, explica. En aquest procés, hi implica els músics, que en molts casos han d’oblidar determinats protocols. En el concert Band-re-vent-tant, que es farà el 15 de març, els músics de la Banda Municipal de Barcelona han de tocar drets, seguint les indicacions escèniques de Sol Picó. “Els músics s’impliquen escènicament perquè la música que toquen entri de manera més forta en el públic”, assegura Malagarriga.

Concerts familiars consolidats i exportables

L’actual programació de L’Auditori Educa inclou una desena de concerts familiars, dos dels quals són nous: Tifònics iVoooox!.Alguns tenen una llarga trajectòria prèvia, com Els colors del metall, que s’ha interpretat més d’un centenar de vegades arreu de l’Estat. Les propostes del servei educatiu tenen vida més enllà de L’Auditori i en alguns casos són models per a altres institucions. Per exemple, Ma, me, mi… Mozart, amb direcció musical d’Eduard Iniesta, ha servit per ajudar a engegar un projecte a l’Auditorio Miguel Delibes de Valladolid.

L’Auditori Educa també forma part de la plataforma de concerts educatius Lacord. “Som un país amb una gran tradició de música en directe per a nens i famílies. I a Europa ens miren”, explica Assumpció Malagarriga, que també ha desenvolupat projectes a Costa Rica. L’oferta familiar de L’Auditori conviu a Barcelona amb la del Palau de la Música i el Liceu. “Hi estem en contacte. Són estils diferents i és bo que sigui així, perquè hi ha mestres i famílies que porten els nens a tots tres”, diu.

Malagarriga reconeix l’èxit de concerts com Tubs i tubes, Sona Bach, Ma, me, mi… Mozart i Cantània. Tanmateix, no té preferits. “Sempre dic que fem el mateix concert. L’essència és crear 50 minuts de música molt bona que sigui difícil deixar d’escoltar-la, que s’aprengui sense ser ensenyat, que impacti i que hi hagi un efecte multiplicador”, explica.