Preguem Escolàpies: de gener 2014

DENIP (30 de gener)

"La festa de la pau" (Dàmaris Gelabert)

Conte: "El senyor Guerra i la senyora Pau"

Premsa: ARA- “Si volem educar, s’ha d’interpretar molt bé la música”

ARA- “Si volem educar, s’ha d’interpretar molt bé la música”

Xavier Cervantes

El primer que fan quan entren a l’Espai 5 de L’Auditori és treure’s les sabates. Són nens i pares que participen en el taller Sona Bach, una de les activitats del servei educatiu de L’Auditori. El taller, dirigit a famílies amb fills d’1 a 5 anys, és un complement al concert que se celebra demà a la sala Oriol Martorell. Els nens escolten, juguen i sobretot miren encuriosits. Potser en el futur seran espectadors dels concerts de l’OBC, però això no és el més important. “L’educació i la música tenen la capacitat de transformar les persones i el món”, diu Assumpció Malagarriga, directora del servei educatiu de L’Auditori, que en la temporada 2012-2013 va arribar a gairebé 138.000 persones.

La renovació del públic de la música clàssica és un desig que es repeteix des de fa anys arreu del món, i encara més en períodes de crisi. “Quan hi ha problemes sempre es busca els nens, perquè responen i porten pares als concerts. Però en el fons només solucionaran un problema sense crear un projecte”, explica Malagarriga. No és el cas de L’Auditori, que des de l’inici, primer amb la direcció de Josep Lloret i després amb la de Joan Oller, “va creure” en un bon servei educatiu. “Vam començar molt bé, i en Joan Oller li va donar una força molt gran”, recorda Malagarriga, que també manté la confiança de l’equip que dirigeix Joaquim Garrigosa.

Estimular i impactar

La directora del projecte L’Auditori Educa considera que “educar és acompanyar obrint finestres noves i impactant”. Amb aquesta premissa es construeixen els tallers i concerts familiars i escolars. És feina de base, els resultats de la qual sempre són a llarg termini. “Diuen que els abonats a les temporades de les orquestres són gent gran i que s’acabarà el públic. Però jo penso que no s’acabarà perquè sempre hi haurà nova gent gran -explica-. La vida té cicles que marquen els nostres hàbits culturals, i el que no podem pretendre és que un matrimoni de 35 anys amb dos fills es faci un abonament de l’orquestra”.

En aquesta recerca de públic sovint es busquen les raons de la desafecció dels adolescents que han tingut un contacte continuat amb la música clàssica. L’experiència permet a Malagarriga donar una explicació assenyada. Els adolescents escolten una música “molt rítmica, amb greus molt forts i molt volum”, i aquestes vibracions tan greus “van a la zona de la pelvis, on hi ha els òrgans sexuals”. “I trenquen amb les coses que abans els havien impactat de manera natural, per reafirmar-se, per ser ells mateixos. Però si abans hem fet bé la feina, jo crec que hi tornaran”, diu.

La ciència és una bona aliada de l’educació musical. “Als nadons els parlem amb una veu més aguda i més rítmica. Els científics diuen que els sons més aguts i ràpids estimulen unes zones molt importants en els primers anys de vida. De la mateixa manera, als nens molt petits els espanta la música forta. I els costa seguir la música lenta perquè la seva pulsació és més ràpida”, assegura. Tot això ho té present Malagarriga cada vegada que engega un projecte educatiu. I també estudis com el del pedagog portuguès Paulo Lameiro. En una investigació va calcular el temps d’atenció d’uns nadons, que sempre era més llarg quan la música la interpretaven músics professionals i experts, i menys si la tocaven estudiants. “Si volem educar, s’ha d’interpretar molt bé la música. Hem d’arribar als nens, i per tant hem de treballar amb músics molt bons, amb arranjaments molt bons i amb posades en escena molt bones”, diu Malagarriga.

La complicitat dels músics

Les famílies que aquest diumenge participaran en el concert Sona Bach escoltaran les composicions que va fer Llibert Fortuny a partir de melodies de Bach. “El concert el vam crear quan el fill del Llibert estava a punt de fer dos anys, així que va poder veure la seva reacció quan tocava”, diu Malagarriga.

Per enllestir el disseny d’un concert d’uns 50 minuts hi inverteixen un any i mig. “Creem un equip de treball amb un director musical, un director escènic-coreògraf, un pedagog i un il·lustrador. Ens anem reunint i cadascú hi aporta idees”, explica. En aquest procés, hi implica els músics, que en molts casos han d’oblidar determinats protocols. En el concert Band-re-vent-tant, que es farà el 15 de març, els músics de la Banda Municipal de Barcelona han de tocar drets, seguint les indicacions escèniques de Sol Picó. “Els músics s’impliquen escènicament perquè la música que toquen entri de manera més forta en el públic”, assegura Malagarriga.

Concerts familiars consolidats i exportables

L’actual programació de L’Auditori Educa inclou una desena de concerts familiars, dos dels quals són nous: Tifònics iVoooox!.Alguns tenen una llarga trajectòria prèvia, com Els colors del metall, que s’ha interpretat més d’un centenar de vegades arreu de l’Estat. Les propostes del servei educatiu tenen vida més enllà de L’Auditori i en alguns casos són models per a altres institucions. Per exemple, Ma, me, mi… Mozart, amb direcció musical d’Eduard Iniesta, ha servit per ajudar a engegar un projecte a l’Auditorio Miguel Delibes de Valladolid.

L’Auditori Educa també forma part de la plataforma de concerts educatius Lacord. “Som un país amb una gran tradició de música en directe per a nens i famílies. I a Europa ens miren”, explica Assumpció Malagarriga, que també ha desenvolupat projectes a Costa Rica. L’oferta familiar de L’Auditori conviu a Barcelona amb la del Palau de la Música i el Liceu. “Hi estem en contacte. Són estils diferents i és bo que sigui així, perquè hi ha mestres i famílies que porten els nens a tots tres”, diu.

Malagarriga reconeix l’èxit de concerts com Tubs i tubes, Sona Bach, Ma, me, mi… Mozart i Cantània. Tanmateix, no té preferits. “Sempre dic que fem el mateix concert. L’essència és crear 50 minuts de música molt bona que sigui difícil deixar d’escoltar-la, que s’aprengui sense ser ensenyat, que impacti i que hi hagi un efecte multiplicador”, explica.

Premsa: ARA- Que soni la música! I creixeran feliços

DIARI ARA: QUE SONI LA MÚSICA! I CREIXERAN FELIÇOS. Laura Pinyol

Quin poder té la música que sembla que sigui l’única manera d’hipnotitzar qualsevol criatura? Per què les mares (i els pares) canten cançons de bressol per adormir i tranquil·litzar els nadons? Ens comuniquem amb els infants a través de la música pràcticament des que arriben a aquest món, perquè és el llenguatge més eficaç per transmetre emocions.

Abans de néixer, la informació que rep un nadó són els sons: el batec del cor de la mare, la seva veu, les veus del seu entorn més pròxim. Un bebè es familiaritza amb el món exterior a partir del que és capaç de percebre auditivament. Durant el primer any de vida, una criatura aprèn a desxifrar el llenguatge verbal: comença a entendre i a processar el que se li diu. Però és un aprenentatge llarg i progressiu. La música, en canvi, és un vehicle de transmissió d’emocions i estats d’ànim, que té un poder d’atracció per a qualsevol nen, capta la seva atenció i genera estímuls.

Més música

La Dàmaris Gelabert és l’autora de més de 150 cançons infantils que, per a qualsevol que tingui fills, resulten molt familiars: “Bon dia, bon dia, bon dia al dematí, la lluna s’amaga i el sol deixa sortir; bon dia, bon dia al dematí, fem fora la mandra i saltem corrents del llit!” o bé “Dilluns, dimarts, dimecres i dijous, divendres i dissabte, diumenge; set són. Set són els dies de la setmana…” Gelabert bolca la seva experiència com a pedagoga i musicoterapeuta en les seves cançons, reconegudes per aquest alt contingut pedagògic, molt útil en la formació d’hàbits i rutines i ple d’ensenyaments bàsics i valors educatius.

A través de les cançons, els nens aprenen que cal desar les joguines, rentar-se les dents, dutxar-se, asseure’s bé… “La música és el llenguatge de les emocions -explica Gelabert- i permet aprendre inconscientment”. Transmetre pautes amb la música esdevé “un joc de nens” més que no pas “una imposició o una ordre”, de manera que resulta més “efectiu”, perquè s’ha interioritzat des de “l’emoció”. El que aprenen jugant i cantant ho assumiran de manera més natural i els costarà menys esforç fer-ho.

Senyal d’identitat

Gelabert defensa que la influència de la música en els nens és “global”, perquè, tot i que de menuts no entenguin les paraules que els adrecem, “capten la melodia amb què se’ls parla”. Per això, “quan una mare diu «T’estimo», la criatura ho rep com un reforç molt positiu, però quan canta cançons de bressol és com si ho digués cent vegades”. Per això és important que pares i mares cantin a les criatures, encara que no hi estiguin avesats i els pugui generar certes reserves. Cal perdre la por, o la vergonya, i cantar cançons, perquè “cantar cohesiona”, assegura Gelabert, i “les famílies que canten en situacions quotidianes estableixen vincles molt forts; per això les cançons infantils es recorden pràcticament tota la vida”.

Musicoteràpia i més

En els últims anys, la musicoteràpia, l’ús de la música per tractar certs trastorns, ha estat una disciplina en auge. Dàmaris Gelabert en coneix els beneficis i els defensa. “Un nen amb paràlisi cerebral, o un que no tingui cap discapacitat -explica-, integren les consignes, cadascú al seu ritme i amb les seves limitacions, però tots adquireixen confiança en els seus propis processos”. En les sessions familiars que organitza, Gelabert destaca, “més que el valor terapèutic, el vessant educatiu” de compartir moments plegats i experimentar emocions, més enllà de les dificultats de cadascú.

Però, abans de fer servir la música com a eina terapèutica, val més utilitzar-la per comunicar-se. Poseu-hi música. Perquè tot soni millor.

Activitats d'interioritat del 2n Trimestre

A continuació teniu el calendari de les activitats d'interioritat que heu de fer dins de les vostres matèries.
A final de trimestre haureu d'enviar el document d'explicació i valoració de l'activitat.

SETMANA	ÀREA
SETMANA	Infantil	Primària	ESO
13-17 gen		Ed. Física	Ed. Física
20-24 gen	Ll. verbal	Català	Tecnologia
27-31 gen	Ll. matemàtic	Matemàtiques	Ètica
3-7 feb	Música	Música	Català
10-14 feb	Desc. 1 mateix	Castellà	Mates
17-21 feb	Desc. Entorn	Naturals	Música
3-7 mar	Plàstica	Plàstica	Castellà
10-14 mar	Anglès	Anglès	Naturals
17-21 mar	Psicomotricitat	Socials	Plàstica
24-28 mar	Religió	Religió	Anglès

Text de Francesc Barrachina: "Els invents de Nostre Senyor"

Us posem aquí una de les lectures de la missa de Nadal de la Comunitat Educativa:

ELS INVENTS DE NOSTRE SENYOR (Francesc Barrachina)

Estic pensant un conte que se’m fa molt difícil d’explicar, perquè em situo abans que ningú hagi inventat res, ni camins per a passejar, ni llargues hores per a recórrer-los, però estic segur que em sabreu perdonar si els faig abans que s’inventin.

Quan el nostre Pare del Cel estava tot sol, abans de crear res, tenia moltes hores –que no eren hores- per a pensar, molts espais –que no eren espais- per a passejar-se i... ja ens estimava com si hi fóssim, però no hi érem!

I anava barrinant per a divertir-se... I començà a voler fer existir de veritat tot allò que estimava en el seu cor. Sabeu quina és la primera cosa que volia inventar Déu? Doncs un INFANT. I sabeu per què n’estic tan segur? Doncs perquè els infants són el millor invent de Déu: són persones amb un cor que sap estimar i córrer per força temps. Quin invent tant divertit el de Nostre Senyor! N’hi pot haver cap de millor?

-Doncs, au som-hi! -, va fer ell. Resulta, però, que per a poder viure, un infant necessita, abans tot de coses.

Les mares això ho saben perfectament i Déu es va complicar l’existència, però el seu invent esdevindria un fet.

De primer, el Senyor, hagué d’inventar un gran bressol, és a dir, l’espai, -que no n’hi havia-, per on l’infant podria fer camins, i el temps, per a tenir temps de fer-los-hi. A més a més calien moltes més coses: l’aire. I ja tens a Déu en el seu taller de químic inventant un preciós gas.

- Oh! I què faran els infants a les fosques?, -es va dir. I va inventar la llum misteriosa i esplèndida: la llum dels llamps, la llum del sol, la de les cuques de llum, la de totes les estrelles, la del foc, la de les pedres fogueres. Tot això, però era molt poc, calia inventar la molsa dels pessebres, els alts pics que guarden la neu, baixen l’aigua fins el mar i reverdeixen la terra. I els estels, i els grans deserts, i les prunes i les cireres. Tot el que serveix per a menjar i els grans pins o les herbetes...

Valguem Déu quina muntanya d’invents! Quanta feina fou per a Déu! Tota un setmana sencera no parà de fer invents, i eren tots de meravella: va inventar uns éssers que fossin propers als infants més que les fons o les roselles, i va dir: Que hi hagi animals, que siguin forts i valents pel mar, pel cel i la terra; i va fer gossos i gats i cavalls i les panteres, i ratolins i escarabats i, entre tots, també els més febles: papallones i cuques i altres d’aquesta mena.

Així nasqué tot el món pensant sempre en els infants. Aquest que ve ara fou l’últim invent posat pel Senyor a la Terra, posat amb tot el respecte del Senyor, Nostre Senyor, millor dit. L’últim de tots els invents de Déu a la nostra terra fou una cosa molt xica –no necessita espai-, molt curta –no necessita ni temps-, i és una cosa tan bella... És el petó del qui estima.

No us sembla el millor invent? Em sembla, m sembla... que Jesús nasqué al nostre món el dia que Nostre Senyor donà a la terra el bes més bonic de tots, per això nasqué INFANT, que per a Déu, de tots els invents és la invenció més bella.