DÉU NO FA VACANCES, TÉ EL DESPATX OBERT!
Fragment de la película "Como Dios"
Algunes imatges:
Si algú plora és perquè li hem tret l'alegria.
Si algú odia és perquè no l'hem comprès.
Si algú se sent sol és perquè l'hem oblidat.
Si algú té por és perquè no hem confiat en ell.
Si algú té pau és perquè és presoner de l'amor.
Si algú lluita és perquè li hem donat força.
Si algú estima és perquè hem posat Déu en el seu cor.
Algunes imatges:
- Pregària:
Si algú plora és perquè li hem tret l'alegria.
Si algú odia és perquè no l'hem comprès.
Si algú se sent sol és perquè l'hem oblidat.
Si algú té por és perquè no hem confiat en ell.
Si algú té pau és perquè és presoner de l'amor.
Si algú lluita és perquè li hem donat força.
Si algú estima és perquè hem posat Déu en el seu cor.
MÚSICA
TOT A LA TERRA HA DE MORIR,
NOMÉS LA MÚSICA,
NOMÉS LA MÚSICA,
NOMÉS LA MÚSICA,
VIURÀ SENS FI.
NOMÉS LA MÚSICA,
NOMÉS LA MÚSICA,
NOMÉS LA MÚSICA,
VIURÀ SENS FI.
Canon a 4 (segle XIX)
Abans, jo era ben sord.
Observava la gent que dreta anava donant voltes.
Ho anomenaven «ball».
Allò em semblava absurd...
Fins que un dia vaig escoltar la música.
Aleshores vaig entendre la bellesa de la dansa!
Anthony de Mello
TREBALL, CONSTÀNCIA
Mientras estés viva, siéntete viva
(Madre Teresa de Calcuta)
(Madre Teresa de Calcuta)
Siempre ten presente que la piel se arruga,
el pelo se vuelve blanco,
los días se convierten en años...
Pero lo importante no cambia,
tu fuerza y tu convicción no tienen edad.
Tu espíritu es el plumero de cualquier teleraña.
Detrás de cada línea de llegada, hay una de partida.
Detrás de cada logro, hay otro desafío.
Mientras estés viva, siéntete viva.
Si extrañas lo que hacías, vuelve a hacerlo.
No vivas de fotos amarillas...
Sigue aunque todos esperen que abandones.
No dejes que se oxide el hierro que hay en ti.
Haz que en vez de lástima, te tengan respeto.
Cuando por los años no puedas correr, trota.
Cuando no puedas trotar, camina.
Cuando no puedas caminar, usa el bastón…
¡Pero nunca te detengas!
el pelo se vuelve blanco,
los días se convierten en años...
Pero lo importante no cambia,
tu fuerza y tu convicción no tienen edad.
Tu espíritu es el plumero de cualquier teleraña.
Detrás de cada línea de llegada, hay una de partida.
Detrás de cada logro, hay otro desafío.
Mientras estés viva, siéntete viva.
Si extrañas lo que hacías, vuelve a hacerlo.
No vivas de fotos amarillas...
Sigue aunque todos esperen que abandones.
No dejes que se oxide el hierro que hay en ti.
Haz que en vez de lástima, te tengan respeto.
Cuando por los años no puedas correr, trota.
Cuando no puedas trotar, camina.
Cuando no puedas caminar, usa el bastón…
¡Pero nunca te detengas!
L'ALEGRIA DE VIURE
un mundo mejor - la oreja de van gogh
SOMRIU
Las pelotas de golf
Un profesor, delante de sus alumnos de la clase de Filosofía, sin decir ni una palabra, cogió un bote grande de vidrio y procedió a llenarlo con pelotas de golf. Después preguntó a los estudiantes si el bote estaba lleno. Los estudiantes estuvieron de acuerdo en decir que sí.El profesor cogió una caja llena de perdigones y los vació dentro del bote. Estos llenaron los espacios vacíos que quedaban entre las pelotas de golf. El profesor volvió a preguntar de nuevo a los estudiantes si el bote estaba lleno, y ellos volvieron a contestar que sí.
Después el profesor cogió una caja con arena y la vació dentro del bote. Por supuesto que la arena llenó todos los espacios vacíos y el profesor volvió a preguntar de nuevo si el bote estaba lleno. En esta ocasión los estudiantes sonrieron y le respondieron con un sí unánime.
El profesor, rápidamente añadió dos tazas de café al contenido del bote y efectivamente, llenó todos los espacios vacíos entre la arena. Los estudiantes reían.
Cuando la risa se fue apagando, el profesor les dijo:
"Quiero que os fijéis que este bote representa la vida. Las pelotas de golf son las cosas importantes como la familia, los hijos, la salud, los amigos, el amor, cosas que te apasionan. Son cosas que, aunque perdiéramos el resto y nada mas nos quedasen estas, vuestras vidas aún estarían llenas.
“Los perdigones son las otras cosas que nos importan, como el trabajo, la casa, el coche... La arena es el resto de las pequeñas cosas.
“Si primero pusiéramos la arena en el bote, no habría espacio para los perdigones, ni para las pelotas de golf. Lo mismo sucede con la vida. Si utilizáramos todo el nuestro tiempo y energía en las cosas pequeñas, no tendríamos nunca lugar para las cosas realmente importantes.
“Presta atención a las cosas que son cruciales para tu felicidad. Juega con tus hijos, concédete tiempo para ir al médico, ve con tu pareja a cenar, practica tu deporte o tu afición favorita. Siempre habrá tiempo para limpiar la casa, para reparar la llave del agua. Ocúpate primero de las pelotas de golf, de las cosas que realmente te importan. Establece tus prioridades, el resto solo es arena".
Uno de los estudiantes levanto la mano y le preguntó que representaba el café. El profesor sonrío y le dijo: "¡Me encanta que me hagas esa pregunta! El café es para demostrar que aunque tu vida te parezca llena, siempre hay un lugar para dos tazas de café con un amigo...
RACISTA, JO?
Qui m'ho havia de dir! RACISTA, JO? Jo? No!
Segur?
DIGUES NO AL RACISME!
EL GLOBUS I EL NEGRE
http://www.youtube.com/watch?v=_ldkjUIy4Wk < PANTALLA COMPLETA
JOC DE DAMES
Segur?
DIGUES NO AL RACISME!
EL GLOBUS I EL NEGRE
http://www.youtube.com/watch?v=_ldkjUIy4Wk < PANTALLA COMPLETA
JOC DE DAMES
PANTALLA COMPLETA
QUARESMA
NOTA PELS EDUCADORS: El color propi de la Quaresma era el lila, això dels colors tenia sentit abans i ara, però els colors fàcilment canvien de propietari i el lila és color de reivindicacions diverses. I el vermell, el verd i el blau ens poden recordar més empreses de telèfons que altres conceptes. Ai, el verd/vermell de Sant Nicolau!
I no en faig problema, només m'agradaria que la Quaresma (amb color o sense) ajudés els alumnes a apropar-se al BLANC LLUMINÓS de la gran festa dels cristians: LA PASQUA!
HA COMENÇAT LA QUARESMA
Com podrem mostrar als alumnes una correcta visió de la Quaresma?
Potser hauríem de reciclar-nos nosaltres. Potser...
Seguir Jesús no és seguir un camí de mort, de dolor, de penitència...
Seguir el camí de Jesús és buscar l'autopista de la Vida.
Qualsevol cosa que fem per Quaresma ens ha de portar a la Vida i a la Llum de la Pasqua.
Si no ens hi porta, no ens serveix.
A la web podreu trobar material divers que caldrà visionar-lo abans per veure la seva conveniència.
http://www.xtec.cat/~aballus/index_9_PASQUA.htm
PER PRIMER D'ESO:
https://sites.google.com/site/presentacions1/1348catsoComics_Quaresma.doc?attredirects=0&d=1
PER SEGON D'ESO:
https://sites.google.com/site/presentacions1/1349catsoQUARESMA_m.ppt?attredirects=0&d=1
PER TERCER I QUART D'ESO:
https://sites.google.com/site/presentacions1/1350catsoQUARESMAPASQUA_m.ppt?attredirects=0&d=1
REFLEXIÓ PER ALS PROFES:
HA COMENÇAT LA QUARESMA
Com podrem mostrar als alumnes una correcta visió de la Quaresma?
Potser hauríem de reciclar-nos nosaltres. Potser...
Seguir Jesús no és seguir un camí de mort, de dolor, de penitència...
Seguir el camí de Jesús és buscar l'autopista de la Vida.
Qualsevol cosa que fem per Quaresma ens ha de portar a la Vida i a la Llum de la Pasqua.
Si no ens hi porta, no ens serveix.
A la web podreu trobar material divers que caldrà visionar-lo abans per veure la seva conveniència.
http://www.xtec.cat/~aballus/index_9_PASQUA.htm
PER PRIMER D'ESO:
https://sites.google.com/site/presentacions1/1348catsoComics_Quaresma.doc?attredirects=0&d=1
PER SEGON D'ESO:
https://sites.google.com/site/presentacions1/1349catsoQUARESMA_m.ppt?attredirects=0&d=1
PER TERCER I QUART D'ESO:
https://sites.google.com/site/presentacions1/1350catsoQUARESMAPASQUA_m.ppt?attredirects=0&d=1
REFLEXIÓ PER ALS PROFES:
Deixar-nos conduir per l’Esperit
No som allò que acabem buscant per nosaltres mateixos sinó allò que ens acabem trobant de manera sorprenent i inesperada. En cadascuna d’aquestes troballes hi ha un tu amatent autèntic que ens esguarda per fer emergir allò de millor i més genuí que hi ha en nosaltres, per fer ressorgir el veritable altre que ens habita.
Sovint però, podem tenir la impressió que som conduïts irremediablement a “la gola del llop”, a situacions en les que, sense haver-les buscat explícitament, tan sols hi veiem amenaces i perills que desestabilitzen les nostres seguretats i tot allò que vivim. Tot sembla enfosquir-se i ens assalten preguntes com: “però, on carai m’he anat a ficar? O què faig jo aquí?”. Son situacions que ens posen a prova, però que poden ser també una oportunitat per a créixer en l’Amor, per confirmar les nostres conviccions més fondes, per aferrar-nos amb més força a allò al que hem estat cridats a ser, si som capaços de deixar-nos portar i conduir per la força, l’alè i la brisa de l’Esperit. Per nosaltres mateixos no podrem fer front a moltes d’aquestes situacions, ens caldrà la Gràcia, la confiança de sentir-nos sostinguts per l’Esperit per poder sobrevolar els perills i les temptacions.
És l’Esperit qui empeny a Jesús al desert per a ser temptat, no és pas una iniciativa seva. Però, paradoxalment, serà gràcies també a l’Esperit com podrà fer front a les temptacions que viurà en mig del desert.
Tres temptacions de les que, probablement, tots en podem participar en més o menys mesura i que Pablo Domínguez apuntava en aquests termes:
La primera temptació: viure com si Déu no existís, creure’ns que podem resoldre’ns els problemes per nosaltres mateixos. Que tot està a les nostres mans. Viure al marge de la Providència de Déu. (Si realment ets fill de Déu… tu que ets totpoderós, fes que aquestes pedres es tornin pans...).
Ai d’aquells que es refien únicament d’ells mateixos per a fer front als entrebancs, que es pensen que podran controlar les situacions prescindint de tothom o que tot depèn del que ells puguin fer o deixar de fer, perquè no tot està en les nostres mans, no tot depèn de nosaltres, no únicament de pa viu l’home…. Hi ha moltes coses, les més importants de fet, que estan en mans de Déu, que Ell s’ocuparà de contribuir a administrar-nos-les. Viure confiadament en la seva Providència serà la condició per fer front a la primera temptació.
La segona temptació és anar-nos a l’altre extrem i creure’ns que tot està en les mans de Déu i per tant, fem el que fem, ell ja s’ocuparà de salvar-nos. Viure com si la nostra llibertat no existís i per tant defugir les nostres responsabilitats delegant-les a Déu o als altres. (Si ets Fill de Déu tira’t daltabaix que Ell ja et sostindrà). Ai d’aquells que es pensen que el Bon Déu els traurà sempre de l’entrellat sense que ells hagin d’assumir el seu paper i les seves responsabilitats. “A Dios rogando pero con el mazo dando”.
Viure assumint la pròpia llibertat i responsabilitat serà la condició necessària per fer front a la segona temptació.
La vida en Déu ens demana un discerniment constant per a saber trobar l’equilibri adequat entre la voluntat de Déu, entre la Providència, i la nostra llibertat i responsabilitat. No sempre és fàcil aquest discerniment i sovint l’haurem de fer amb l’ajut d’altres.
La darrera temptació és la de viure cercant dreceres, cercant les nostres comoditats i el camí mes fàcil. (Tot això et donaré si m’adores. Via directa a la plenitud, no et calen calvaris, no et cal la creu, adora’m i estalviat patiments....). En definitiva, viure com si les creus no existissin. Evadir-nos dels problemes, fugir d’ells en comptes d’assumir-los per a poder-los transformar en gracia.
Ai d’aquells que cerquen únicament els camins planers, que eviten qualsevol esforç, que s’abandonen a la mandra o les satisfaccions més immediates perquè estreta és la porta i costerut el camí de la plenitud veritable.
Viure assumint i acollint les pròpies creus i dificultats serà la condició per a combatre la darrera temptació.
Podem preguntar-nos en aquest camí quaresmal que iniciem, quina d’aquestes temptacions te un pes més gran en mi? Per a quin combat m’he de preparar especialment?
Caminem però, amb la confiança que malgrat les temptacions i, fins i tot, malgrat les nostres reiterades caigudes, també en el nostre camí hi ha sempre àngels que surten al nostre encontre per a sostenir-nos i per a proveir-nos de la seva llum i el seu discerniment.
Mar Galceran
8 de març: DONA
El 8 de març se celebra el dia de la dona treballadora.
I pensar que sense una dona no seríem...
(Previsualitzeu les presentacions per veure la idoneïtat)
ME'N VAIG AL LLIT
LES DONES
DRETS DE LES DONES (per als més grans?)
I pensar que sense una dona no seríem...
(Previsualitzeu les presentacions per veure la idoneïtat)
ME'N VAIG AL LLIT
LES DONES
DRETS DE LES DONES (per als més grans?)
SILENCI
- Text: Cuento de ANTHONY DE MELLO, Las campanas del templo
El templo había estado sobre una isla, dos millas mar adentro. Tenía mil campanas. Grandes y pequeñas campanas, labradas por los mejores artesanos del mundo. Cuando soplaba el viento o arreciaba la tormenta, todas las campanas del templo repicaban al unísono, produciendo una sinfonía que arrebataba a cuantos la escuchaban.
Pero, al cabo de los siglos, la isla se había hundido en el mar y, con ella, el templo y sus campanas. Una antigua tradición afirmaba que las campanas seguían repicando sin cesar y que cualquiera que escuchara atentamente podría oírlas.
Movido por esta tradición, un joven recorrió miles de millas, decidido a escuchar aquellas campanas. Estuvo sentado durante días en la orilla, frente al lugar en el que en otro tiempo se había alzado el templo, y escuchó con toda atención.
Pero lo único que oía era el ruido de las olas al romper contra la orilla. Hizo todos los esfuerzos posibles por alejar de sí el ruido de las olas para poder oír las campanas. Pero todo fue en vano; el ruido del mar parecía inundar el universo.
Persistió en su empeño durante semanas. Cuando lo invadió el desaliento, tuvo ocasión de escuchar a los sabios de la aldea, que hablaban con unción de la leyenda de las campanas del templo y de quienes las habían oído y certificaban lo fundado de la leyenda. Su corazón ardía en llamas al escuchar aquellas palabras… para retornar al desaliento cuando, tras nuevas semanas de esfuerzo, no obtuvo ningún resultado. Por fin decidió desistir de su intento. Tal vez él no estaba destinado a ser uno de aquellos seres afortunados a quienes les era dado oír las campanas. O tal vez no fuera cierta la leyenda. Regresaría a su casa y reconocería su fracaso. Era su último día en el lugar y decidió acudir una última vez a su observatorio, para decir adiós al mar, al cielo, al viento y a los cocoteros.
Se tendió en la arena, contemplando el cielo y escuchando el sonido del mar. Aquel día no opuso resistencia a dicho sonido, sino que, por el contrario, se entregó a él y descubrió que el bramido de las olas era un sonido realmente dulce y agradable. Pronto quedó tan absorto en aquel sonido que apenas era consciente de sí mismo. Tan profundo era el silencio que producía en su corazón…
¡Y en medio de aquel silencio lo oyó! El tañido de una campanilla, seguido por el de otra, y otra, y otra… Y en seguida todas y cada una de las mil campanas del templo repicaban en una gloriosa armonía, y su corazón se vio transportado de asombro y alegría.
- Cites:
- "El silencio es la gran revelación" (Lao Tse)
- "Una imagen vale más que mil palabras"
- Activitat de reflexió:
- Has tingut alguna oportunitat de viure una experiència de silenci?
- Et fa por el silenci? El busques?
- Intenta passar un dia parlant l'imprescindible. Valora el que dius i com ho dius. Aprofita per escoltar als altres i els sorolls del teu entorn...
- Una altre punt de vista:
VIDA
Cites:
Vídeo sobre el dret a la vida:
Vídeo BBC sobre la vida al planeta Terra:
PPS sobre la petitesa de la vida humana a l'univers
Cançó: Mercedes Sosa - "Gracias a la vida"
Imatges:
- Vivir no es sólo existir,
sino existir y crear,
saber gozar y sufrir
y no dormir sin soñar.
Descansar, es empezar a morir. (GREGORIO MARAÑÓN) - ¿Me preguntas por qué compro arroz y flores? Compro arroz para vivir y flores para tener algo por lo que vivir. (CONFUCIO)
- ¡Qué pequeñas son mis manos en relación con todo lo que la vida ha querido darme! (RAMÓN J. SENDER)
- Alégrate de la vida porque ella te da la oportunidad de amar, de trabajar, de jugar y de mirar a las estrellas. (HENRY VAN DYKE)
- Todo el mundo trata de realizar algo grande, sin darse cuenta de que la vida se compone de cosas pequeñas. (FRANK CLARK)
- Si el hombre no ha descubierto nada por lo que morir, no es digno de vivir. (MARTIN LUTHER KING)
- Solamente una vida dedicada a los demás merece ser vivida. (ALBERT EINSTEIN)
- El hombre no posee el poder de crear vida. No posee tampoco, por consiguiente, el derecho a destruirla. (MAHATMA GANDHI)
Vídeo sobre el dret a la vida:
Vídeo BBC sobre la vida al planeta Terra:
PPS sobre la petitesa de la vida humana a l'univers
Cançó: Mercedes Sosa - "Gracias a la vida"
Imatges:
LA CANDELERA
La Candelera és la que, a 40 dies del Nadal (se celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
La festa és hereva d'antics costums romans celebrats durant les Parentalia: una processó amb petites espelmes beneïdes (cerea ascensa) que els romans feien, vestits de negre, fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts.
En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritus de purificació de la mare. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.
La festa és hereva d'antics costums romans celebrats durant les Parentalia: una processó amb petites espelmes beneïdes (cerea ascensa) que els romans feien, vestits de negre, fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts.
En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d'anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritus de purificació de la mare. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.
30 de gener: PAU, DENIP
El 30 de gener se celebra el Dia Escolar de la No violència I la Pau (DENIP).
Una mica d'història:
El Día Escolar de la No-violencia y la Paz (DENIP), fundado por el educador y poeta mallorquín Llorenç / Lorenzo Vidal en 1964 es una iniciativa pionera no estatal, no gubernamental, no oficial, independiente, libre y voluntaria de Educación No-violenta y Pacificadora o Educación en y para la No-violencia y la Paz practicada ya en escuelas de todo el mundo y en la que están invitados a participar los centros educativos, los educadores y los educandos de todos los niveles y de todos los países.
Se practica el 30 de enero o en los días próximos, en el aniversario de la muerte del Mahatma Gandhi. En los países con calendarios escolares propios del hemisferio sur puede conmemorarse el 30 de marzo o en los días inmediatos o fecha más conveniente según los países.
PPS sobre la Pau:
Activitats: A la web d'Intermón Oxfam hi ha activitats per fer sobre el dia de la Pau, no duren menys d'una hora. Potser es podrien fer en una tutoria o a Ciutadania. Per fer pregària es poden uilitzar alguna de les notícies que apareixen.
http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=2217
Una mica d'història:
El Día Escolar de la No-violencia y la Paz (DENIP), fundado por el educador y poeta mallorquín Llorenç / Lorenzo Vidal en 1964 es una iniciativa pionera no estatal, no gubernamental, no oficial, independiente, libre y voluntaria de Educación No-violenta y Pacificadora o Educación en y para la No-violencia y la Paz practicada ya en escuelas de todo el mundo y en la que están invitados a participar los centros educativos, los educadores y los educandos de todos los niveles y de todos los países.
Se practica el 30 de enero o en los días próximos, en el aniversario de la muerte del Mahatma Gandhi. En los países con calendarios escolares propios del hemisferio sur puede conmemorarse el 30 de marzo o en los días inmediatos o fecha más conveniente según los países.
PPS sobre la Pau:
Activitats: A la web d'Intermón Oxfam hi ha activitats per fer sobre el dia de la Pau, no duren menys d'una hora. Potser es podrien fer en una tutoria o a Ciutadania. Per fer pregària es poden uilitzar alguna de les notícies que apareixen.
http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=2217
Pregària de Sant Francesc d’Assís
Oh Senyor,
feu de mi un instrument de la vostra pau!
On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.
Oh Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és donant que es rep;
perdonant que s'és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.
17 de gener: SANT ANTONI ABAT
Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Egipte, 251?-356) fou un monjo cristià. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases.
La seva festa s'escau el 17 de gener , essent una celebració important en els països d'influència cristiana.
Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l'extinció de la festa.
És en honor seu que se celebren els tradicionals Tres Tombs arreu del país, com a patró dels gremis de traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades Passades o Beneïdes.
La seva festa s'escau el 17 de gener , essent una celebració important en els països d'influència cristiana.
Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l'extinció de la festa.
És en honor seu que se celebren els tradicionals Tres Tombs arreu del país, com a patró dels gremis de traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades Passades o Beneïdes.
ECOLOGIA
- CÀNTIC DEL SOL DE SANT FRANCESC D'ASSÍS:
i especialment el nostre germà sol,
que dóna el dia i ens il·lumina,
i és bell i radiant i de gran resplendor.
El seu resplendor ens revela la Teva infinita bellesa.
Lloat sigues, Senyor, per la germana lluna
i els estels; en el cel els formares
resplendents, preciosos, bells.
Lloat sigues, Senyor, pel germà vent;
per l'aire i la boirada, la serenor i els temps
d'ells, a les criatures dónes sosteniment.
Lloat sigues, Senyor, per la germana aigua
que és útil, humil i preciosa i neta.
Lloat sigues, Senyor, pel germà foc que il·lumina
la nit i és bell i joiós i vigorós i fort.
Lloat sigues, Senyor, per la nostra germana terra
que ens nodreix i governa,
regalada amb fruits, d'acolorides flors i herbes.
Lloat sigues, Senyor, per aquells que perdonen
per al teu amor
i suporten malatia i tribulació.
Benaurats els qui la suporten amb pau,
perquè Tu, Pare, els coronaràs.
Lloat sigues, Senyor meu,
per la mort corporal, germana nostra,
de la qual cap home vivent no pot escapar-se.
Benaurats els qui trobin el teu camí,
perquè la mort no els farà mal.
Loeu i neneiu al Senyor,
doneu-li gràcies sempre
i serviu-lo amb gran humilitat.
- Vídeo: "CARTA DE UN JEFE INDIO"
- Cançó: "EARTH" de Michael Jackson (subtitulada en castellà)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)