Ara jugues tu: Reflexions de Tonucci sobre el joc

Aquí teniu 20 frases de Francesco Tonucci sobre el joc que va fer a l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

Siempre escuchar a expertos en la materia trae movimiento de ideas en la cabeza, por eso te dejo 20 frases sobre el juego de los niños y algunas de las actitudes de los padres comentadas por Francesco Tonucci: pensador, psicopedagogo y dibujante italiano defensor acérrimo de la infancia y de la “Ciudad de los niños”.


Esta semana asistí a unas jornadas impartidas por Francesco Tonucci y organizadas por la Asociació de Mestres Rosa Sensat, donde el tema principal era la Convención de los Derechos de los Niños. Me imaginaba que escuchar a Tonucci en directo iba a ser una experiencia interesante. Pero no solo fue una experiencia interesante sino también una experiencia reflexiva, entendedora y educativa.

De estos 3 días he extraído 20 frases comentadas por Tonucci sobre el juego libre de los niños que me han parecido muy interesantes para entender el por qué de ciertas actitudes de los niños y para pensar otras tantas de los padres:

  1. Jugar para un niño es la posibilidad de recortar un trocito de mundo y manipularlo, sólo o acompañado de amigos, sabiendo que donde no pueda llegar lo puede inventar. Así define el juego, el juego libre que es la verdadera necesidad del niño.
  2. Todos los aprendizajes más importantes de la vida se hacen jugando en la primera etapa de vida (de 0 a 6 años). De aquí la importancia del juego en estas edades y el permitirles explorar en libertad.
  3. Mientras el adulto juega para divertirse el niño juega para jugar. Entender esta diferencia nos permitirá valorar mejor el jugar. No les hace falta jugar para divertirse a los niños como a nosotros, ellos juegan por jugar!
  4. Del juego libre solo tenemos que saber lo que nuestros hijos sólo nos quieran contar. Y ya está. No hacen faltan más preguntas sino el saber que ha disfrutado y que nos cuenta aquello que nos quiere contar. Miremos entre líneas si queremos pero no busquemos más.
  5. Tenemos que hacer que nuestros niños tengan algo que contar. Y esto solo se puede hacer si el niños tiene tiempo de jugar libremente. Este debería de ser el material a llevar al colegio al día siguiente para trabajar.
  6. El verbo jugar sólo se puede conjugar con el verbo dejar. No con acompañar o cuidar.
  7. El juego es placer y no soporta vigilancia y acompañamiento. La autonomía es un camino que se enseña poco a poco y debemos fomentarla para que su juego pueda comenzar a ser menos vigilado y acompañado y pase a ser un juego libre.
  8. El juego de un niño no se puede evaluar, pero si se evaluara habría que darle un 15 sobre 10. Es su tarea por excelencia y se ha de aceptar tal cual es, así como se debe de aceptar al niño. Tanto por lo que haga como por cómo lo haga debe de recibir un alago y nunca una crítica a su juego.
  9. No sabemos cuánto gana-aprende un niño jugando. Ni tampoco nos debería preocupar ya que simplemente de la experiencia del juego libre el niño adquiere conocimientos. Lo importante es fomentar una experimentación variada y rica.
  10. Se deberían tener pocos juguetes pero buenos.
  11. Un juguete bueno es aquel que sin ser nada concreto puede ser todo. Facilitar juguetes a los niños que aporten variedad de juego tanto para jugar solos o con amigos, como para poder crear más de un juego con el mismo objeto: el barro, la pelota, piezas de construcción, las muñecas….
  12. Jugar libremente significa salir de casa: jugar en la calle sin vigilancia del adulto, encontrarse con amigos, decidir un juego entre todos, dedicarle un tiempo libremente y vivirlo con ilusión o desilusión. Ambos sentimientos forman parte del juego.
  13. Hoy la casa es una imitación de la ciudad, en ella están todas las comodidades pero está todo bajo vigilancia. Pero si la necesidad del niño es jugar libremente y compartir su tiempo con sus amigos, se entiende que un niño que no sale de casa no puede jugar.
  14. Ofrecerle a los niños tiempo libre y la posibilidad de elegir los espacios donde jugar.
  15. El juego necesita variedad de entornos para hacerlo más rico. Ir siempre al mismo parque (no adaptado para un juego libre de calidad), empobrece sus experiencias lúdicas.
  16. Que los padres jueguen con los niños es perfecto si realmente los padres quieren jugar, sin fingir ni sentirse obligado. Pero tengamos presente que la verdadera necesidad del niño es jugar con otros niños libremente y tener la posibilidad de jugar con niños de diferentes edades.
  17. Los padres pensamos que podemos pagar con juguetes nuestro sentimiento de culpabilidad por no poder dedicar más tiempo a nuestros hijos, pero lo único que conseguimos es hacer de nuestros hijos “propietarios de juguetes”, porque una vez pasada la excitación del momento del regalo y el rato de juego que no suele durar muchos días, el juguete pasa a formar parte de la colección de juguetes inmóviles en el cuarto de los niños.
  18. Dejar jugar libremente y permitir que se encuentren con el riesgo en sus juegos (adecuado a sus edades), de esta manera conseguiremos una parte fundamental en la que se basa el juego que es la realización de un deseo.
  19. Los niños necesitan disfrutar de sus ciudades porque de esta manera desfogan toda la energía acumulada que tengan de la escuela, la casa… Si les impedimos descargar esta energía en edades tempranas, evitaremos que exploten en la adolescencia.
  20. Los juegos son seguros si lo utilizan para jugar libremente, es decir: si lo usan para lo que necesitan usar. Por ejemplo: unas tijeras de verdad, si las usan para cortar como las usamos nosotros, serán seguras!

Hasta aquí las 20 frases sobre el juego infantil que Tonucci nos deja para meditar, evaluar y reaccionar o no. Pero desde luego que son frases que no dejan indiferentes. ¿A ti qué te han parecido? A mi, me ha dejado una idea rondando en la cabeza: la necesidad de libertad y el replanteamiento que debemos hacer para poco a poco enseñar el verdadero camino de la autonomía no vigilada. ¿A ti cuál te ronda en la cabeza?

ADVENT 2014

Comença l'Advent i ja teniu tots els materials, tant als ordinadors de professors com a la web d'Escolàpies.

Tots sants

Aquí teniu el material per fer la pregària de Tots Sants aquest divendres 31 d'octubre.
Recordeu que a cada classe es posarà una espelma.

Educació Infantil i Cicle Inicial (material)

Cicle Mitjà i Cicle Superior (material 1 i material 2)

ESO (material)



Inici de curs pastoral



 
El dimecres 29 d’octubre a les 9:45 es farà l’activitat d’inici de curs pastoral al pati.
 



Esteu tots convidats.





Concurs bíblic

La Federació de Cristians de Catalunya “GRUP AVANT” organitza 5 concursos: els quatre primers s’adrecen a alumnes d’educació Primària, del primer cicle de l’ESO i a grups de catequesi; el cinquè, a alumnes universitaris.
Alumnes de Primària, del primer cicle de l’ESO i grups de catequesi:

  •  XXX Concurs Bíblic Bàsic: resposta a un qüestionari, basat en la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), (dirigit a alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è d’educació primària, 1r i 2n de l’ESO i alumnes de catequesi del 1r i 2n curs). 
  • XXVI Concurs Bíblic de Redacció : tema “Senyor, sensenya’ns a pregar” (per a alumnes de 3r i 4t de l’ESO, de Batxillerat i de Cicles Formatius). 
  • VII Concurs Bíblic Informàtic: tema “Senyor, ensenya’ns a trobar-te, a parlar amb tu, a estimar, a perdonar, a ser solidaris, a fer el bé a tothom, la veritable felicitat, i ensenya’ns a pregar” (adreçat a alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è d’educació primària i 1er i 2n de l’ESO). 
  • XVI Concurs Bíblic de Dibuix: dibuix mida Din A4. Solament poden participar-hi els que prenen part al Concurs Bíblic (dirigit a alumnes de 3er, 4rt, 5è i 6è d’educació primària i 1er i 2n de l’ESO). 
  • I Concurs Bíblic Inicial: Presentació d’un àlbum personal de Dibuixos Bíblics acolorits pel participant. Els originals dels dibuixos els trobareu al web www.concursbiblic.com, on podreu seleccionar i imprimir el dibuix o dibuixos que voleu acolorir, així com la portada de l’àlbum.


Els treballs s’han d’enviar entre el 2 de novembre de 2014 i el 15 de febrer de 2015.
Lloc on enviar els treballs: Federació de Cristians de Catalunya “GRUP AVANT” (Apartat de Correus 936 – 08220 Terrassa. El Concurs Bíblic Informàtic s’ha d’enviar via Internet.

Premi Nobel de la Pau 2014: Malala Yousafzai

Ens alegrem que el Nobel de la Pau d'aquest any sigui la Malala, de qui hem parlat en moltes ocasions a l'escola. Fem ressò de la notícia a les aules.

Divendres es va saber que Malala Yousafzai és la guanyadora del Premi Nobel de la Pau 2014, la persona més jove que ha obtingut mai aquest guardó. 
El jurat ha valorat la seva lluita a favor dels drets dels infants i de la gent jove i, en especial, el dret a rebre educació. Pel mateix motiu, a més de Malala, també ha estat guardonat el Nobel de la Pau Kailash Satyarthi, un activista indi pels drets dels infants i contra l'explotació infantil. 
Malala Yousafzai, entre d’altres guardons, ja va rebre el Premi Internacional Catalunya de l'any passat. Com ara s’ha recordat, en rebre la distinció catalana Malala va reclamar no ser recordada com la dona disparada pels talibans, sinó com la que lluita pels drets de l'educació de tothom, homes i dones: “El meu missatge: no espereu que ningú ho faci, feu-ho per vosaltres mateixos”. 
Malala va assolir notorietat quan, el 9 d'octubre del 2012, va rebre un tret al cap d’un pistoler milicià del règim del Tehrik-i-Taliban Pakistan (TTP) quan tornava de l'escola en autobús. Va quedar ferida al crani i al coll i no va ser fins mitjan gener del 2013 que va rebre l'alta mèdica i va poder tornar a classe. 
El cas de Malala Yousafzai hauria de ser present a totes les escoles. Els nostres alumnes l’haurien de 
conèixer. La seva interpel·lació és directa i brutal. Interpel·la sobre les condicions de vida de tants 
milions de persones, però interpel·la també sobre l'educació (i l'escola) i la seva importància, tant 
lleugerament tractada a vegades en els nostres contextos. 
(Escola Cristiana)

Article interessant (Diari ARA)

Aprendre tècniques per concentrar-se millor

La pràctica del ‘mindfulness’ o atenció plena ajuda les criatures a reduir l’estrès i a estar presents en tot allò que passa, sigui bo o dolent, ràpid o lent
GEMMA CASTANYER | Actualitzada el 27/09/2014 00:02

“El mindfulness (atenció plena) consisteix a estar present de manera conscient, a comprendre el que passa ara, tot adoptant una actitud oberta i benvolent. Estar present en aquest instant, sense opinar, sense rebutjar el que succeeix, sense deixar-se endur pel nerviosisme diari”. Aquest és un fragment del llibre Tranquils i atents com una granota (Ed. Kairós), un èxit de vendes a Holanda i França, que explica el mètode de meditació específic per a nens que ha desenvolupat la seva autora, la terapeuta Eline Snel, a partir del mètode de mindfulness del professor nord-americà Jon Kabat-Zinn. Dirigit a nens d’entre 5 i 12 anys, Snel hi proposa històries i exercicis simples perquè pares i fills els puguin fer cada dia. Segons l’autora, els resultats demostren que els infants que els posen en pràctica dormen millor, estan més concentrats i se senten més segurs.

De l’hospital a l’aula

Tot i que originàriament el mindfulness prové de la tradició budista, no va ser fins a finals dels anys setanta que el doctor Kabat-Zinn va experimentar que la pràctica d’exercicis de meditació i ioga ajudava pacients en fase terminal, amb dolor crònic o amb trastorns vinculats amb l’estrès. Va ser aleshores quan va crear un programa perquè fos aplicat en l’àmbit clínic. Els resultats van ser sorprenents: els pacients sentien menys dolor i reduïen la por, l’estrès i l’angoixa.

Des d’aleshores, com explica l’especialista en mindfulness Elisenda Dalmau a www.mindfulnens.cat , “cada vegada sorgeixen noves evidències que el mindfulness té un ampli potencial d’aplicacions”. A part de la mèdica, aquesta tècnica té altres aplicacions, per exemple en el món educatiu: “L’entr enament i la pràctica de mindfulness genera beneficis tant als alumnes com als mestres. Els primers són capaços de concentrar-se més fàcilment i durant més temps i els segons poden disposar de més temps per ensenyar perquè captar l’atenció dels alumnes resulta més senzill”, explica Dalmau.

Formada tant als Estats Units com a la Gran Bretanya, Dalmau ha començat a aplicar mindfulness en dos centres del Maresme, l’Escola Joan Coromines de Mataró i l’INS Alella: “L’ensenyament és molt pràctic, centrat en la pròpia experiència. A les classes s’introdueixen exercicis senzills pensats per incrementar la consciència del moment present. Es posen en comú les experiències immediates que en sorgeixen i es relacionen amb les experiències de la vida quotidiana”, explica. Una vegada finalitzat el programa, el feedback dels alumnes és positiu: “Un 80% dels nois i noies de secundària van expressar la voluntat de continuar rebent formació en mindfulness. A més, entenien com i quan han d’aplicar les tècniques, per exemple, per concentrar-se a l’hora de fer els deures o estudiar; per calmar-se i relaxar-se o per afrontar millor situacions d’ira, preocupació o ansietat”, explica.

Luis López és doctor en psicopedagogia i coordinador del programa Treva (Tècniques de Relaxació Vivencial Aplicades a l’Aula). Fa temps que treballa en l’àmbit educatiu, des de P-3 fins a batxillerat, on ell i el seu equip porten a terme un programa a mida segons les necessitats de cada centre: “Primer fem una avaluació dels nivells d’estrès de l’escola (tant dels alumnes com del professorat). Posteriorment formem el professorat i després, entre tots (l’escola i nosaltres), dissenyem un pla d’acció perquè cada mestre pugui aplicar tècniques específiques amb els seus alumnes”, diu.

L’Escola Pia de Granollers fa tres anys que aplica el programa Treva entre els seus alumnes per millorar el clima de convivència i dispersió que havien detectat a les aules: “Des que ens ho van proposar que portem a terme el programa Treva dins el projecte L’educació de la dimensió interior amb l’objectiu de millorar el clima de l’escola i propiciar moments de calma en què els alumnes es puguin trobar amb ells mateixos. De moment, les enquestes de satisfacció dels nois i noies són bones: perceben menys estrès i poden treballar més concentrats”, explica Xavier Serra, director de projectes del centre.

Trucs per al dia a dia

Anna Pujol és instructora de mindfulness i mare de l’Helena (14 anys), el Pau (12) i la Clara (8). La família acaba d’arribar dels Estats Units, on l’Anna s’ha format a la mateixa escola fundada per Jon Kabat-Zinn a Massachusetts i explica la multitud d’aplicacions que la tècnica pot tenir en el dia a dia de cadascú: “L’objectiu del mindfulness no és canviar res de la nostra vida, si no estar present en el que hi ha. Bo o dolent, ràpid o lent”, explica. “Una manera d’anar-lo introduint als nostres fills, a casa, és a partir del menjar. Imaginem que tenim un pastís de xocolata al davant: abans de començar a menjar, ¿ens preguntem com és la cadira on estem asseguts? ¿La notem a l’esquena? ¿Fins on ens arriben les cames? ¿I l’olor? ¿Ens arriba la flaire del pastís? ¿I els sons? Quin és el so que sentim més llunyà? ¿I el més proper? Una vegada hem fet un mos quina textura notem? Tot això ens convida a tornar a l’aquí i a l’ara i provoca que les àrees del còrtex cerebral associades a l’atenció es vagin engrandint. I això ens ajuda a prendre decisions amb més claredat”, afegeix.

En el mateix sentit, Elisenda Dalmau afegeix: “Estudis amb imatges cerebrals demostren que la meditació pot modificar profundament l’estructura i el funcionament del cervell. Es veuen reforçats l’aprenentatge, la memòria, l’autoconsciència i la compassió i es debiliten l’ansietat i l’estrès”.

Cançó del lema

Et toca!

Un passeig pel carrer,
mires, penses
que hi ha coses,
Potser que no estan bé,
no t’és igual,
inclús fa mal,

I busques a dins seu,
quelcom que neix,
quelcom que creix,
I trobes a dins teu,
una explosió,
és la consciència.
i ara tu et disposses a actuar,
entrar dins al partit i marcar un gol.

I ara, ara, ara, ara, ara
Et toca a tu jugar,
I ara, ara, ara, ara, ara
Et toca a tu donar,
Et toca respirar,
cantar cançons al vent,
lluitar per deixar el món,
millor de com l’has trobat.

Assegut al teu sofa,
No fan res,
Que et faci el pes,
T’aixeques fent un salt,
Amb el cap ben alt
I surts volant,
Saps que si ara et mous tot pot canviar,
Avançar perquè et segueixin i cridar.

I ara, ara, ara, ara, ara...



Logotips 2014-15

Aquí teniu els logotips del lema d'aquest curs en les 3 llengües.





Lema del curs 2014-2015

Com ja us vam avançar, ja hem escollit el lema del curs vinent: "Ara jugues tu".



Els valors que treballarem seran la llibertat i la responsabilitat. El relat bíblic que acompanyarà el lema serà la història de Zaqueu (Lc 19, 1-10).
Recordeu que hem de buscar la cançó del curs vinent, així que acceptem les vostres propostes.

Bon estiu!

Activitat de cloenda del curs pastoral

Recordeu que el dimecres 11 de juny farem l'activitat de cloenda del curs pastoral.
A continuació teniu el poema que es llegirà.

L'arc de Sant Martí 

De colors tots els que vulguis,
del roig fins al groc més fi
fent un cercle ben marcat
l’Arc de Sant Martí.

De vegades, amb l’aigua caient,
surt a un punt de l’horitzó
com si un pinzell sorprenent
despertés a la inspiració.

Cada vegada més poc
la pluja ens ve a visitar
i així a l’Arc de Sant Martí
no el podem contemplar.

Més, sempre és deliciós
admirar tan bell miracle,
els colors tan encertats
meravella incomparable.

                Mercè Bastida