Santa Teresa de Jesús





Aquest any se celebra el V Centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús (28/3/1515).


Teresa de Cepeda y Ahumada  fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari. Fou elevada als altars el 12 de març del 1622 pel Papa Gregori XV i Pau VI la va proclamar Doctora de l'Església.

Aquest estiu es farà una trobada de joves europeus (http://www.stj500.com/camino-de-luz/), des de les Escolàpies s'organitza la trobada.


ORACIÓ CARMELITA:
Apagar la televisió i desconnectar d'internet i del mòbil és un bon començament per pregar.
Pregar requereix, en primer lloc, buscar un lloc còmode, silenciós, ordenat i tranquil. Busquem un silenci exterior. No cal que sigui absolut i total, no cal anar-se'n al cim d'una muntanya, només cal un entorn tranquil on un pugui estar sol: una església o la teva habitació, per exemple.
Podem començar resant el parenostre o una altra oració, pensant en el que diem, molt a poc a poc. En altres moments podem parlar amb Déu com es parla amb un amic, imaginant-nos-el al costat de nosaltres. A Déu Pare no podem imaginar, però sí a la imatge que va fer de si mateix, el seu Fill.
Teresa de Jesús ho diu així: "... que no és altra cosa oració mental - al meu parer -, sinó tractar d'amistat, estant moltes vegades tractant a soles amb qui sabem ens estima." (Vida 8,5).
L'oració pot quedar-se aquí. No ha de ser un acte egoista que busqui aixecar l'esperit a sentiments místics, ni una pau interior sobrenatural. Al contrari, hem d'acudir a l'oració de manera humil, amb el cor obert i nu.
Aquesta primera etapa és la més difícil: d'una banda ens costa trobar el temps dins del nostre dia. Hem de tractar de buscar un moment i una durada fixos. L'oració requereix una disciplina, no és diferent en això a aprendre anglès, a esquiar oa tocar la guitarra. "No tinc temps" vol dir "no vull, hi ha coses més importants", tots tenim les mateixes hores al dia.
D'altra banda hem de deixar d'adorar als ídols del nostre temps: les atraccions del món i les seves distraccions. Si no prenem la iniciativa serem esclaus del món sempre. No ens hem de deixar influir per prejudicis i idees preconcebudes sobre la pregària, no és només una cosa de monges o de puritans piadosos: tots estem cridats a la pregària.
Si aconseguim fer aquest primer pas; reservant un espai i un temps a la pregària, hem de tractar a continuació de silenciar la nostra ment: el nostre món segueix aquí dins, i les preocupacions que tenim provocaran que ens assaltin contínues distraccions. Això ens passarà sempre, al principi i quan portem molt de temps, però no hem de deixar que les distraccions es converteixin en les protagonistes.
Hem d'estar atents a les distraccions, elles reflecteixen on està realment el nostre cor, hem desenganxar d'elles però entendre que són les nostres inquietuds i afeccions. El combat de l'oració es venç quan les nostres preocupacions tenen a veure amb la nostra millora espiritual; ajudar i servir els altres, demanar per ells i per nosaltres. Saber que volem servir Déu i no als diners.
De l'oració han de néixer bones obres: "Per això és la pregària, filles meves; d'això serveix aquest matrimoni espiritual, que neixin sempre obres, obres "(Moradas setenes 4,6)
Però hi haurà moments en què les paraules no ocupin el pensament. Com ens pot passar amb un bon amic, o amb el meu marit, la meva mare o la meva filla. A vegades n'hi ha prou una mirada, de vegades ens ajuda que ens acompanyin en silenci. Entendre coses sense paraules, mirar Jesús i sentir mirat per Ell: L'oració és llavors contemplativa.
En qualsevol de les etapes sortim reforçats amb bones intencions i bones disposicions (virtuts) per a la nostra vida quotidiana. A poc a poc, sense ser molt conscients d'això, anem deixant-nos fer en el nostre interior, deixant el nostre orgull i egoisme, guanyant per això en llibertat de la bona, que no és fer el que em doni la gana, sinó alliberar-nos del pecat, guanyar en humilitat i entendre millor el petits que som davant Déu. Petits però molt estimats. Sentir, en darrer terme, que estem en mans d'un Déu totpoderós que ens vol.
Majors escales en l'oració, com les gràcies místiques que descriu Santa Teresa, són molt poc freqüents i hem de tenir en compte diverses coses. En primer lloc que són només obra de Déu, estant fora del nostre abast el procurar-les, per molt temps i voluntat que hi posem. En segon lloc que, si es donen, és per ajudar-nos en alguna tasca de servei més enllà de les nostres forces, mai seria només per al nostre gaudi. I, en tercer lloc, que no hem de fer especial cas d'elles, ni esperar-de cap manera condicionar per elles la nostra perseverança en el pregar.
Finalment cal entendre que l'oració no és una evasió del món, sinó beure de la font que ens farà continuar millor el nostre camí i la nostra vida, ens ajudarà a saber el que hem de fer ia fer-ho bé.
Santa Teresa ens ho diu així: "... Pel que està la suma perfecció, és clar que no és en regals interiors ni visions ni en esperit de profecia; sinó en estar la nostra voluntat tan d'acord amb la de Déu, que cap cosa entenguem que vol, que no la vulguem amb tota la nostra voluntat, i tan alegrement prenguem el saborós com ho amarg. "(Fundacions 5,10)
Quant a la durada poden estar ben 5 minuts al dia al principi. Per anar pujant a 15, i fins a 30. Els religiosos Carmelites fan una hora al matí i una altra a la tarda, però no és raonable dedicar aquest temps si tenim una feina, família i ocupacions.
Respecte a la postura ha de ser còmoda però respectuosa envers qui volem parlar: assegut, de peu, de genolls. En principi no recolzat ni estirat, excepte malaltia o incapacitat.
Si has llegit fins aquí és que t'interessa l'oració. Posa't a això! Només guanyaràs. Practica aviat, no busquis moltes explicacions, hi ha molts llibres i manuals, però pregar és com anar en bicicleta: el manual ajuda poc, ... però un cop heu escoltat no s'oblida mai.

Ànim!: Algú molt important t'està esperant fa temps.

DENIP i recollida de llapis

Hem recollit 951 llapis i altres materials, com gomes i colors. Aquest material es farà arribar a República Dominicana.
Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració i generositat.




Pregàries de Taizé a l'escola

Aquest 2015 l'estrenem amb una nova activitat a l'escola: pregàries d'estil Taizé.
Aquí teniu una explicació sobre Taizé.
Un dimecres al mes ens trobarem al migdia (13:30-14:00) a la capella.
Esteu convidats tots els professors, altres treballadors de l'escola i els alumnes d'ESO.
Aquí teniu un vídeo per anar escalfant motors:


DENIP

El divendres 30 de gener celebrarem a l'escola el DENIP.

Aquest any centrarem les activitats en la figura de la Malala Yousafzai, Premi Nobel de la Pau.

Malala Yousafzai és paquistanesa. En el seu país els talibans volen restringir l'accés dels infants a l'educació, en especial a les nenes. Malala ja era coneguda per la voluntat de seguir els seus estudis malgrat les dificultats. Va patir un atemptat quan un talibà li va disparar un tret al cap quan es dirigia a l'escola amb unes amigues. Per sort, s'ha recuperat després de múltiples intervencions quirúrgiques. 

A continuació podeu veure el discurs de l'actual premi Nobel davant de les Nacions Unides l'any 2013. (Durada 17' 26". Visionar a partir del minut 03' 11")




"Un nen, un mestre, un llibre i un llapis poden canviar el món"

Ara jugues tu: Reflexions de Tonucci sobre el joc

Aquí teniu 20 frases de Francesco Tonucci sobre el joc que va fer a l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

Siempre escuchar a expertos en la materia trae movimiento de ideas en la cabeza, por eso te dejo 20 frases sobre el juego de los niños y algunas de las actitudes de los padres comentadas por Francesco Tonucci: pensador, psicopedagogo y dibujante italiano defensor acérrimo de la infancia y de la “Ciudad de los niños”.


Esta semana asistí a unas jornadas impartidas por Francesco Tonucci y organizadas por la Asociació de Mestres Rosa Sensat, donde el tema principal era la Convención de los Derechos de los Niños. Me imaginaba que escuchar a Tonucci en directo iba a ser una experiencia interesante. Pero no solo fue una experiencia interesante sino también una experiencia reflexiva, entendedora y educativa.

De estos 3 días he extraído 20 frases comentadas por Tonucci sobre el juego libre de los niños que me han parecido muy interesantes para entender el por qué de ciertas actitudes de los niños y para pensar otras tantas de los padres:

  1. Jugar para un niño es la posibilidad de recortar un trocito de mundo y manipularlo, sólo o acompañado de amigos, sabiendo que donde no pueda llegar lo puede inventar. Así define el juego, el juego libre que es la verdadera necesidad del niño.
  2. Todos los aprendizajes más importantes de la vida se hacen jugando en la primera etapa de vida (de 0 a 6 años). De aquí la importancia del juego en estas edades y el permitirles explorar en libertad.
  3. Mientras el adulto juega para divertirse el niño juega para jugar. Entender esta diferencia nos permitirá valorar mejor el jugar. No les hace falta jugar para divertirse a los niños como a nosotros, ellos juegan por jugar!
  4. Del juego libre solo tenemos que saber lo que nuestros hijos sólo nos quieran contar. Y ya está. No hacen faltan más preguntas sino el saber que ha disfrutado y que nos cuenta aquello que nos quiere contar. Miremos entre líneas si queremos pero no busquemos más.
  5. Tenemos que hacer que nuestros niños tengan algo que contar. Y esto solo se puede hacer si el niños tiene tiempo de jugar libremente. Este debería de ser el material a llevar al colegio al día siguiente para trabajar.
  6. El verbo jugar sólo se puede conjugar con el verbo dejar. No con acompañar o cuidar.
  7. El juego es placer y no soporta vigilancia y acompañamiento. La autonomía es un camino que se enseña poco a poco y debemos fomentarla para que su juego pueda comenzar a ser menos vigilado y acompañado y pase a ser un juego libre.
  8. El juego de un niño no se puede evaluar, pero si se evaluara habría que darle un 15 sobre 10. Es su tarea por excelencia y se ha de aceptar tal cual es, así como se debe de aceptar al niño. Tanto por lo que haga como por cómo lo haga debe de recibir un alago y nunca una crítica a su juego.
  9. No sabemos cuánto gana-aprende un niño jugando. Ni tampoco nos debería preocupar ya que simplemente de la experiencia del juego libre el niño adquiere conocimientos. Lo importante es fomentar una experimentación variada y rica.
  10. Se deberían tener pocos juguetes pero buenos.
  11. Un juguete bueno es aquel que sin ser nada concreto puede ser todo. Facilitar juguetes a los niños que aporten variedad de juego tanto para jugar solos o con amigos, como para poder crear más de un juego con el mismo objeto: el barro, la pelota, piezas de construcción, las muñecas….
  12. Jugar libremente significa salir de casa: jugar en la calle sin vigilancia del adulto, encontrarse con amigos, decidir un juego entre todos, dedicarle un tiempo libremente y vivirlo con ilusión o desilusión. Ambos sentimientos forman parte del juego.
  13. Hoy la casa es una imitación de la ciudad, en ella están todas las comodidades pero está todo bajo vigilancia. Pero si la necesidad del niño es jugar libremente y compartir su tiempo con sus amigos, se entiende que un niño que no sale de casa no puede jugar.
  14. Ofrecerle a los niños tiempo libre y la posibilidad de elegir los espacios donde jugar.
  15. El juego necesita variedad de entornos para hacerlo más rico. Ir siempre al mismo parque (no adaptado para un juego libre de calidad), empobrece sus experiencias lúdicas.
  16. Que los padres jueguen con los niños es perfecto si realmente los padres quieren jugar, sin fingir ni sentirse obligado. Pero tengamos presente que la verdadera necesidad del niño es jugar con otros niños libremente y tener la posibilidad de jugar con niños de diferentes edades.
  17. Los padres pensamos que podemos pagar con juguetes nuestro sentimiento de culpabilidad por no poder dedicar más tiempo a nuestros hijos, pero lo único que conseguimos es hacer de nuestros hijos “propietarios de juguetes”, porque una vez pasada la excitación del momento del regalo y el rato de juego que no suele durar muchos días, el juguete pasa a formar parte de la colección de juguetes inmóviles en el cuarto de los niños.
  18. Dejar jugar libremente y permitir que se encuentren con el riesgo en sus juegos (adecuado a sus edades), de esta manera conseguiremos una parte fundamental en la que se basa el juego que es la realización de un deseo.
  19. Los niños necesitan disfrutar de sus ciudades porque de esta manera desfogan toda la energía acumulada que tengan de la escuela, la casa… Si les impedimos descargar esta energía en edades tempranas, evitaremos que exploten en la adolescencia.
  20. Los juegos son seguros si lo utilizan para jugar libremente, es decir: si lo usan para lo que necesitan usar. Por ejemplo: unas tijeras de verdad, si las usan para cortar como las usamos nosotros, serán seguras!

Hasta aquí las 20 frases sobre el juego infantil que Tonucci nos deja para meditar, evaluar y reaccionar o no. Pero desde luego que son frases que no dejan indiferentes. ¿A ti qué te han parecido? A mi, me ha dejado una idea rondando en la cabeza: la necesidad de libertad y el replanteamiento que debemos hacer para poco a poco enseñar el verdadero camino de la autonomía no vigilada. ¿A ti cuál te ronda en la cabeza?

ADVENT 2014

Comença l'Advent i ja teniu tots els materials, tant als ordinadors de professors com a la web d'Escolàpies.