Segons l'Agència de l'ONU per als refugiats, ens aproximem a la esgarrifosa xifra de 60 milions de persones desplaces per conflictes armats al nostre món. Només la guerra de Síria ha forçat a gairebé 5 milions de persones a deixar les seves llars a la recerca d'un lloc on viure en pau.
El passat mes de gener ens esglaiava la notícia dels 10.000 nens desapareguts en creuar la frontera, que possiblement han caigut en mans de màfies que els exploten i esclavitzen. Nens i joves com nosaltres a qui se'ls neguen els drets fonamentals.
Només la fotografia d'un dels més de 2500 nens morts en aigües del Mediterrani ha esglaiat les nostres consciències. El seu nom era Aylan Kurdi, i tenia 3 anys.
Perquè no volem creuar-nos de braços, seguirem fent-nos conscients d'aquesta situació i denunciant quant ens sigui possible, perquè el nostre govern aculli als refugiats que esperen a les portes d'Europa, que no aixequi murs, sinó que tendeixi ponts.
Com ens diu el papa Francesc: "En l'arrel de l'Evangeli de la misericòrdia la trobada i l'acollida de l'altre s'entrecreuen amb la trobada i l'acollida de Déu: Acollir l'altre és acollir Déu en persona. Encomanem a tots els que deixen les seves cases a la recerca d'un destí millor a la Mare de Déu, Mare dels emigrants i dels refugiats, i a sant Josep, que van viure l'amargor de l'emigració a Egipte. Construir murs no és la solució. Hem de construir ponts. Però els ponts es construeixen intel·ligentment, es fan amb el diàleg, amb la integració. Europa ha d'elaborar urgentment polítiques d'acollida, d'integració, de creixement, de treball i de reforma de l'economia. Totes aquestes coses són els ponts que ens portaran a no construir murs."
