Lema del curs 2014-2015
Com ja us vam avançar, ja hem escollit el lema del curs vinent: "Ara jugues tu".
Els valors que treballarem seran la llibertat i la responsabilitat. El relat bíblic que acompanyarà el lema serà la història de Zaqueu (Lc 19, 1-10).
Recordeu que hem de buscar la cançó del curs vinent, així que acceptem les vostres propostes.
Bon estiu!
Els valors que treballarem seran la llibertat i la responsabilitat. El relat bíblic que acompanyarà el lema serà la història de Zaqueu (Lc 19, 1-10).
Recordeu que hem de buscar la cançó del curs vinent, així que acceptem les vostres propostes.
Bon estiu!
Activitat de cloenda del curs pastoral
Recordeu que el dimecres 11 de juny farem l'activitat de cloenda del curs pastoral.
A continuació teniu el poema que es llegirà.
L'arc de Sant Martí
De colors tots els que vulguis,
del roig fins al groc més fi
fent un cercle ben marcat
l’Arc de Sant Martí.
De vegades, amb l’aigua caient,
surt a un punt de l’horitzó
com si un pinzell sorprenent
despertés a la inspiració.
Cada vegada més poc
la pluja ens ve a visitar
i així a l’Arc de Sant Martí
no el podem contemplar.
Més, sempre és deliciós
admirar tan bell miracle,
els colors tan encertats
meravella incomparable.
Mercè Bastida
A continuació teniu el poema que es llegirà.
L'arc de Sant Martí
De colors tots els que vulguis,
del roig fins al groc més fi
fent un cercle ben marcat
l’Arc de Sant Martí.
De vegades, amb l’aigua caient,
surt a un punt de l’horitzó
com si un pinzell sorprenent
despertés a la inspiració.
Cada vegada més poc
la pluja ens ve a visitar
i així a l’Arc de Sant Martí
no el podem contemplar.
Més, sempre és deliciós
admirar tan bell miracle,
els colors tan encertats
meravella incomparable.
Mercè Bastida
Amb tu sona millor: Dàmaris Gelabert a Infantil
La Dàmaris Gelabert ha compartit cançons amb els alumnes d'Infantil:
Escolàpies de Sant Martí a Barcelona
M'ho he passat molt bé aquest matí a les Escolàpies Sant Martí i a més a més m'han fet un regal xulíssim!! Moltíssimes gràcies a tots aquests nens i nenes per cantar i ballar amb mi totes les cançons.
Vídeo "Amb tu sona millor"
Des de la Fundació s'ha fet un vídeo on apareixem totes les escoles de la Província.
Mireu-lo, surt la nostra abraçada a l'escola d'inici de curs.
També el podeu trobar a la web http://escolapiesenpastoral.wordpress.com/
Mireu-lo, surt la nostra abraçada a l'escola d'inici de curs.
També el podeu trobar a la web http://escolapiesenpastoral.wordpress.com/
Posa a Crist a la teva vida
Des de la Delegació de Joventut de Barcelona aquest any s'ha fet una proposta als joves: fer un vídeo.
A continuació teniu la informació de la web, per si algú de l'ESO s'anima a participar, i un vídeo, fixeu-vos perquè hi participen dos exalumnes (Jordi M i Núria S).
El Papa ha dit als joves moltes coses aquest estiu a la JMJ de Rio... Ens ha dit que vol lío, mucho lío!
Lío és el que la Delegació de Joventut de Barcelona vol ajudar-te a que facis al teu grup de joves, parròquia, moviment, escola, esplai, diòcesi, ciutat... El vídeo de la Dele d'aquest curs 2013-2014, que han pensat, gravat, protagonitzat i muntat joves de la diòcesi t'explica què passarà si poses a Crist a la teva vida... "Que habrá lío... mucho lío".
A continuació teniu la informació de la web, per si algú de l'ESO s'anima a participar, i un vídeo, fixeu-vos perquè hi participen dos exalumnes (Jordi M i Núria S).
El Papa ha dit als joves moltes coses aquest estiu a la JMJ de Rio... Ens ha dit que vol lío, mucho lío!
Lío és el que la Delegació de Joventut de Barcelona vol ajudar-te a que facis al teu grup de joves, parròquia, moviment, escola, esplai, diòcesi, ciutat... El vídeo de la Dele d'aquest curs 2013-2014, que han pensat, gravat, protagonitzat i muntat joves de la diòcesi t'explica què passarà si poses a Crist a la teva vida... "Que habrá lío... mucho lío".
POSEU A CRIST... "Y HABRÁ LÍO" curs 2013-2014 from delejovebcn on Vimeo.
Bona Pasqua
Arriben les desitjades vacances, el segon trimestre s'ha fet llarg i ha estat carregat de feina. Ara toca descansar i agafar forces per acabar el curs.
Us desitgem que viviu amb plenitud aquesta Setmana Santa i torneu amb la vivència del Crist ressucitat.
Bona Pasqua!
Activitats d'interioritat: 3r trimestre
Ja queda poc per acabar el trimestre, això vol dir que haureu de lliurar a l'equip de Pastoral les fitxes de les activitats d'interioritat que heu fet. Teniu temps fins el 25 d'abril.
El tercer trimestre és curt i tenim pel mig convivències, festes, ponts... És per això que hem pensat no omplir-ho de feina i només farem 3 activitats:
El tercer trimestre és curt i tenim pel mig convivències, festes, ponts... És per això que hem pensat no omplir-ho de feina i només farem 3 activitats:
|
|
Inf
|
Prim
|
ESO
|
|
5-9 maig
|
projecte
|
Ed. física
|
Religió
|
|
12-16 maig
|
música
|
religió
|
Ed. física
|
|
26-29 maig /
2-5 juny
|
tutoria
|
tutoria
|
tutoria
|
Textos de la sessió d'acompanyament
La tenda de la veritat
No podia donar
crèdit als meus ulls quan vaig veure el nom de la tenda: LA TENDA DE LA
VERITAT.
Així que allí venien veritat. La correctíssima dependenta em va preguntar quina classe de veritat desitjava jo comprar: veritat parcial o veritat plena. Vaig respondre que, per descomptat, veritat plena. No volia fraus, ni apologies, ni racionalitzacions. El que desitjava era la meva veritat nua, clara i absoluta. La dependenta em va conduir a una altra secció de l'establiment en la qual es venia la veritat plena. El venedor que treballava en aquella secció em va mirar compassivament i em va assenyalar l'etiqueta en la qual figurava el preu. «El preu és molt elevat, senyor», em va dir. «Quin és?», li vaig preguntar jo, decidit a adquirir la veritat plena a qualsevol preu. «Si vostè se l’emporta», em va dir, «el preu consisteix en no tenir ja descans durant la resta de la seva vida».
Així que allí venien veritat. La correctíssima dependenta em va preguntar quina classe de veritat desitjava jo comprar: veritat parcial o veritat plena. Vaig respondre que, per descomptat, veritat plena. No volia fraus, ni apologies, ni racionalitzacions. El que desitjava era la meva veritat nua, clara i absoluta. La dependenta em va conduir a una altra secció de l'establiment en la qual es venia la veritat plena. El venedor que treballava en aquella secció em va mirar compassivament i em va assenyalar l'etiqueta en la qual figurava el preu. «El preu és molt elevat, senyor», em va dir. «Quin és?», li vaig preguntar jo, decidit a adquirir la veritat plena a qualsevol preu. «Si vostè se l’emporta», em va dir, «el preu consisteix en no tenir ja descans durant la resta de la seva vida».
Vaig sortir de la tenda entristit.
Havia pensat que podria adquirir la veritat plena a baix preu. Encara no estic
preparat per a la Veritat. De tant en tant desitjo la pau i el descans. Encara
necessito enganyar-me una mica a mi mateix amb les meves justificacions i les
meves racionalitzacions. Segueixo buscant encara el refugi de les meves
creences incontestables.
Anthony De Mello, El Canto del pájaro
L’elefant encadenat
Jorge Bucay
Quan jo era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels
circs eren els animals. Em cridava especialment l'atenció l'elefant que, com
més tard vaig saber, era també l'animal preferit d’altres nens. Durant la
funció, l'enorme bèstia feia gala d'un pes, una grandària i una força
descomunals... Però després de la seva actuació i fins a poc abans de tornar a
l'escenari, l'elefant sempre romania lligat a una petita estaca clavada en
terra amb una cadena que empresonava una de les seves potes.
No obstant això, l'estaca era només un minúscul tros de fusta amb prou feines enterrat uns centímetres en terra. I, encara que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d'arrencar un arbre de soca i arrel amb la seva força, podria alliberar-se amb facilitat de l'estaca i fugir. El misteri segueix semblant-me evident.
Què el subjecta llavors? Per què no fuig?
Quan tenia cinc o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels majors. Vaig preguntar llavors a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat. Vaig fer llavors la pregunta òbvia: «Si està ensinistrat, per què l’encadenen?». No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l'elefant i l'estaca, i només ho recordava quan em trobava amb altres que també s'havien fet aquesta pregunta alguna vegada.
Fa alguns anys, vaig descobrir que, per sort per a mi, algú havia estat prou savi com per trobar la resposta: L'elefant del circ no escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit. Vaig tancar els ulls i vaig imaginar a l'indefens elefant nounat subjecte a l'estaca. Estic segur que, en aquell moment, el petit elefant va empènyer, va tirar i va suar tractant de deixar-se anar. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa dura per a ell. Vaig imaginar que es dormia esgotat i que l'endemà ho tornava a intentar, i l'endemà, i a l'altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar a la seva destinació. Aquest elefant enorme i poderós que veiem en el circ no escapa perquè, pobre, creu que no pot.
Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record. Mai, mai va intentar tornar a posar a prova la seva força...
Tots som una mica com l'elefant del circ: anem pel món lligats a centenars d'estaques que ens resten llibertat. Vivim pensant que «no podem» fer munts de coses, simplement perquè una vegada, fa temps, quan érem petits, ho intentàrem i no ho aconseguírem. Vam fer llavors el mateix que l'elefant, i gravàrem en la nostra memòria aquest missatge: No puc, no puc i mai podré. Hem crescut portant aquest missatge que ens vam imposar a nosaltres mateixos i per això mai més hem tornar a intentar alliberar-nos de l'estaca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)